09/03/2009: Una visita per l’interior de l’illa de Grenada...

Sembla un llac, però en realitat és el crater d’un volcà. Un volcà ben adormit, per cert. Es diu que la gent de Grenada mai s’hi banya perquè creuen que aquest estany no té fons i que s’hi enfonsarien fins el centre de la terra.... serà veritat???



La nou moscada!! Un fruit molt típic de Grenada on es cultiva en gran quantitat. A dintre d’aquesta closca que sembla un albercoc, hi ha un nucli sòlid que és lo que la gent utilitza.


Aquest és el llarg camí tortuós que corre al mig de la jungla fins arribar a les cascades. A mi em va encantar baixar i desprès pujar per aquesta mena d’escala natural.

El mar és tot blau, la jungla, tota verda.

Al final d’aquell camí, arribem a la nostra meta!!! Les cascades de les Dues Germanes. L’aigua hi era bastant fredeta... però és clar, res no em podia impedir que jo m’hi banyés. Quin gustàs, desprès d’haver-me enfangat de cap a peus!!!!

09/03/2009: La flora tropical a l’illa de Grenada

El dia 09 de març vam llogar un cotxe per fer la volta a l’illa de Grenada.
Una de les coses que més ens va impressionar és quantitat de vegetació que hi ha a l’illa i la bellesa de les seves flors. Aquí en tenim una petita mostra:

Una enorme falguera:



Un bosc de bambú:

Unes aus del paradís que aquí creix per tot arreu (no com a Barcelona on costa més de trobar-ne)!!

I d’altres flors molt maques com aquestes....

05/03/2009: Saint-George, capital de l’illa de Grenada.

Vista general de Saint-George, des del mar. És una ciutat no gaire gran, tota envoltada per la jungla. Les cases són molt boniques, totes pintades de colors vius.


Té un port natural molt gran, amb les seves casetes al voltant.


Aquest és el mercat: potser és una mica diferent del mercat de la Concepció... però aqui sempre tenen fruita exòtica!!!!

04/03/2009: White Island, una illa no tan deserta…

Aquesta és l’illa de White. Suposo que es diu així, perquè la sorra és completament blanca.



A primera vista, a White Island no hi ha ningú. Però, si t’hi fixes una mica, comences a veure un munt d’habitants. Com per exemple aquest pelicà, que vigila l’aigua per si hi troba algun peixet pel seu berenar...


A la sorra, hi ha conxes minúscules com aquestes. Semblen buides, però, si les agafes amb la mà, veus que no, que estan habitades per mini mol·luscs.

Uns visitants han quedat atrapats per la mareja baixa. En retirar-se l’aigua, es formen unes petites xarques, on els animals no poden sortir fins que no torni a pujar el nivell de l’aigua. Aquests peixets eren molt tossuts: no paraven de buscar la sortida...

Però és que tenien tota la raó del món de sentir-se nerviosos!!!! Hi havia una morena amagada sota una roca que sortia de tant en tant per a menjar... BUFFET LLIURE!!!

!!! La natura no té pietat!!!

04/03/09: una paradeta en l’illa de Saline, al sud de Carriacou

Quan arribem a Saline, la primera cosa que crida l’atenció és aquesta barraca que hi ha a la platja. A l’illa no hi viu ningú, només hi ha aquesta caseta:



A una punta de la platja, quan s’acaba la sorra, hi ha un petit manglar, que com tots els manglars, no para de créixer cap al mar. Si es mira amb atenció, s’hi veuen uns peixets que viuen dins els arrels de les plantes.

Aquesta és una vista de conjunt de l’illa de Saline. S’hi veu com un petit llac, on potser agafaven la sal de l’aigua (el nom de “saline” ve de la paraula “sal”). Al fons veiem Carriacou y, entre Carriacou i Saline, la petita illa de White Island on anirem desprès.

Un correlimó a Saline. Amb el seu bec molt llarg, pot agafar animals amagats dins la sorra de les platges.

Posta de sol sobre la roca volcànica de White Island, davant de Saline.

27/02/2009. Entre mar i cel, Sandy Island.

A deu minuts navegant des de Hillsbourough, trobem l’illa de Sandy Island, una petita franja de sorra blanca al mig d’aigües turqueses. Vam decidir quedar-nos hi un parell de dies.



Com no hi ha molta gent, Sandy Island és un bon lloc per fer volar la meva cometa. L’alisi sempre bufa amb força i no hi ha cap problema per aixecar-la. Ens ho vam passar molt bé!




En la petita illa de Sandy Island, hi ha petites piscines formades per les onades. L’aigua hi és salada i molt calenta.

Però no tot és jugar i els deures m’esperen al Sula. Aquí estic tocant la flauta.

!!!!!CASTIGAAAAT!!!!!

25/02/2009: Entrem a Grenada!

Desprès d’una curta estància a Petit Sant Vincent, vam decidir deixar enrere les Grenadines i entrar en un altre país caribeny, al Sud de Sant Vincent: Grenada. La primera illa d’aquest país on vam parar és Carriacou.
Al barco, és costum de posar a estribord (a la dreta) la bandera del país on s’entra. Per això, el Sergi i jo vam baixar la bandera de Sant Vincent per hissar la de Grenada.



Aquí estic jo a la roda. El Sergi m’ha ensenyat una miqueta com es porta quan estan les veles hissades. Al principi, costa una mica... però com tot és qüestió de pràctica.

Al baixar a terra, al poble de Hillbourough, vam anar a un restaurant a dinar. El menjar era molt típic del Carib i a mi em va costar una mica acabar-me el meu plat de pollastre. Però la vista des de la terrasseta era una meravella. Al fons, veiem el casc blau de Sula.

Durant la nostra excursió al poble ens van acompanyat dos gossets. Aquí en tenim un. Al Carib, els gossos caminen lliurament pels carrers i sempre ens segueixen.

En tornar cap al Sula, ens vam trobar amb tots els nens que sortien del cole amb els seus uniformes, com sempre aquí al Carib.

24/02/2009. La petita, petita, petita, molt petita illa de Morpion.

Al costat de Petit Sant Vincent, està l’illa de Morpion. La paraula “illa” potser sigui una miqueta exagerada, ja que a Morpio, només hi ha dues coses: sorra i... un parasol. Molt maco, el parasol, fet de palmes de coco.
Si hi arribes, no et costarà gaire passejar-te tot al voltant de l’illa. Vaja... ni cinc minuts. Una joia al mig del no res....

La mama i jo amb l’illa de Morpion al darrere.

Hem desembarcat a l’illa. Al fons, Petit Sant Vincent.

Ja està! L’hem visitat i crec que no ens hem deixat res per veure!

24/02/2009. Petit Sant Vincent. Un paradís privat.

Aquesta és la magnífica platja de l’illa de Petit Sant Vincent. És l’illa més al Sud de totes les Granadines. De fet, és l’última illa del país de Sant Vincent abans d’entrar a Granada. Petit Sant Vincent és... petita. Però és privada i no et deixen caminar en gaire llocs. Una llàstima...


De fet només et deixen pujar fins al bar a gastar diners!




El millor de tot va ser l’agradable companyia del ocellets que cantaven al nostre pas. Aquí, unes tòrtoles.

19/02/2009: Union Island. Una illa fantàstica.

Aquesta és una vista del poble de Clifton, a Union Island.Hi ha escoles,mercats, bars i restaurants, molts turistes, però també molta gent local molt agradable. Ens hi vam passar gairebé una setmana, perquè feia molt de vent per a navegar. Però també perquè ens va agradar moltísim i ens hi vam trobar a gust.


A Clifton hi ha un mercat la mar de simpàtic: venen la fruita en unes petites barraques plenes de colors. S’hi pot comprar fruita de tot tipus, com la que a mi m’agrada tant...

Però també, com l’illa és plena d’arbres exòtics, la fruita creix per tot arreu i si saps pujar als arbres, te’n pots collir alguna. Aquestes són papaies.

A l’Anchorage Yacht Club, un bar que té wifi per a connectar-se a Internet, hi ha una piscina d’aigua de mar... plena de taurons!!!! No m’hi voldria banyar per res al món!!!!

A l’Anchorage també hi havia jocs, com ara el billar. Aquí surto jo aprenent a tirar les boles. I vaig aconseguir a ficar-ne unes quantes als forats...

14/02/2009: Una expedició a Petit Tabac...

Aquesta és l’illa de Petit Tabac que es troba al davant dels Tobago Cays. Per a arribar-hi vam haver de passar la barrera de corall i ens vam aventurar sobre les grans onades del mar obert amb la nostra petita Zodiac. Tot un record!! L’illa, com totes les dels Tobago és completament deserta, ja que forma part del Parc Nacional dels Tobago Cays. Aquesta illa es semblava molt a l’illa on abandonen a Jack Sparrow amb l’Elizabeth a la peli de Pirates del Carib.



La platja és molt bonica i la sorra molt blanca.




Però a vegades s’hi passegen alguns crancs ermitans. Són molt curiosos: abandonen la seva closca quan creixen i se’n busquen una més gran. Mentre menjàvem, un se’n va apropar molt de nosaltres perquè havia sentit l’olor de la capsa de sardinetes que vam obrir...




... i quan en ven un, venen tots. Apa!! Apunteu-vos a la festa, que és gratis!!!!

I desprès del pícnic... una becaineta a l’hamaca... Ahhhh!!!! Què dura la vida del turista!!!!

Fins aviat!!!!

13/02/2009: Baptisme de buceig!!!

Aquell dia vam bucejar amb els nostres amics. La Sònia no ho havia fet mai i ho va provar per primer cop. Desprès de explicar com van les coses, es van preparar i.... a l’aigua!!!



Mentre la Sònia i el Pablo estaven nedant sota l’aigua, jo em vaig muntar un columpi amb la cadena de l’àncora.




Desprès d’una estona, els nostres amics van aparèixer a la superfície de l’aigua i lo primer que van fer va ser la senyal que “tot va molt bé”!!!




A la Sònia la experiència li va agradar moltíssim!!!

El Pablo va aprofitar per “fer una trucadeta” amb un mòbil que el Sergi i jo havien trobat sota l’aigua. Què??!! Hi ha cobertura o no????