sábado, 31 de enero de 2009

La primera vista


Hasta ahora no sabía qué poner.

Era tanto lo que esperaba del Caribe, que todo lo que veía aparentaba tan pequeño e insignificante que parecía no tener la suficiente importancia para ser descrito.

Afortunadamente, sólo lo parecía…

Siempre hay tesoros esperando a ser descubiertos, cuyo mapa sólo llega a nosotros después de aprender a leer y descifrar las señales que poco a poco recibimos.

El disfraz de civilización que lo cubre todo es afortunadamente holgado, y permite que entre sus pliegues se cuele ese Caribe del que tanto esperamos y que tanto cuesta conocer.

Señales.
Ni los cocoteros, ni las pieles oscuras, ni tan siquiera ese alisio tan amable que todo lo envuelve lo son. Son sutiles, tardan en ser recibidas. Y aún más difícil el interpretarlas. Antes hay que haber respirado viento, olores y colores. Viento que se llevará nuestras referencias para que nuevos olores y más brillantes colores puedan instalarse lentamente en nosotros. Y no es fácil; en algunas islas de por aquí tienen más de cien expresiones para describir al color verde…


La pancarta de los cocoteros...

En Martinica.

Aquí vi, de lejos y con prismáticos mientras llegábamos, los primeros cocoteros. Parecían la pancarta que una vez superada marca el fin del viaje y la llegada al paraíso.

Más tarde, Le Marin, llena de barcos, de recambios y de Europa consigue diluir aún más la lejana imagen que robamos a través de las lentes.

Y no está mal. De hecho, ya está muy bien. Enseguida conoces gente, bebes cerveza Lorraine (especialmente elaborada para los trópicos, nos anuncia la etiqueta), pruebas platos criollos y hasta ves un velero que te hace soñar con una nueva montura.

Pero todavía no. Aún no estamos preparados.

Quizás unos días fondeados en la postal de Ste. Anne ayuden. Serán la iglesia con su monte Calvario incluido, o el hotelito con terraza, Lorraine y wifi tocando el mar mientras el sol viaja al Pacífico…

No. Y de verdad que cada vez que respiro abro con fuerza mis pulmones!!!

Ste. Anne, la postal.

Más postal

Continuamos.

Santa Lucía.

Una pequeña sesión de Atlántico, alisios y olas, nos deposita en Pidgeon Island, Rodney Bay. Cuatro veces hemos de fondear, para convencer al ancla de que éste era el sitio y clavarse.

Aduanas, una hélice nueva para el fueraborda y un pequeño paseo fuera de la Marina son los recuerdos que pego en mi álbum. Y la lluvia. Los chubascos limpian aquí muchas más veces la cubierta…

"The barrel of beef"

Fort Rodney, el barril de ternera y los ridículos petardos del sucedáneo de navío pirata evocan la época en la que los turistas luchaban por la posesión de estas islas y sus riquezas. Los visitantes actuales nos conformamos con sol, una buena foto y con poder rascar un poco en la superficie de su carácter. A cambio dejamos nuestras riquezas y la posesión de las islas a los descendientes de aquellos que fueron esclavizados (pero a los que el dinero blanco todavía controla).

Sucedaneo de navío pirata (Da el pego!!!)


Marigot es su expresión perfecta.

La bahía donde el almirante inglés escondió su flota camuflando las vergas con hojas de cocotero, salvándola del francés, es ahora una mezcla de lujosas casas, maravillosos resorts, base de charter y punto de partida de una innumerable flota de vendedores “ambuflotantes” que dan significado a la palabra contraste.

"La primera casa..."

La bahía es sin duda preciosa. Un arrecife da salida a una frondosa vegetación que escala las laderas de las dos vertientes del canal. Un cartel de un terreno en venta y la primera de las casas nos ponen, no obstante, en nuestro sitio. Llegamos a la ensenada interior entre dos playas, una plantada de cocoteros y la otra de apartamentos. Una vez dentro, los manglares dan cobijo a oxidados derelictos amarrados a sus raíces, mientras poco a poco van ganando terreno al agua, ayudados por un lujoso restaurante construido con las más finas maderas tropicales, probablemente importadas. Como centro del conjunto, las boyas donde se amarran los veleros dan la pincelada final a esta obra maestra de sincretismo.


Playa plantada de cocoteros


Lujoso restaurante en el manglar


Sta. Claus llegó sin avisar.


No era nochebuena ni nevaba. Un rastafari a lomos del reno “ruinsurf” nos vendió entre miradas turbias nuestro primer racimo de plátanos. Después vinieron Melchor, Gaspar, Baltasar, el ratoncito Pérez…
Todos intentaban vendernos algo: fruta, artesanía, transfers, excursiones, aire…
Poco a poco aprendes a decir educadamente y sin remordimientos NO, sonriendo, mientras piensas que todavía hay mucho que aprender en y de la relación con ellos.

Y llegó.

Creo que fue la primera señal.

Sta. Claus volvía a su “base” con casi todos los plátanos que había traído mientras gritaba, a capella, una bonita canción de Reagge. Sentí algo. Todavía intento interpretarlo, pero recibí algo!!!

Pronto podré oler y mirar nuevas sensaciones!!!

El viatge cap a les Granadines!!!


El dimecres 28 de gener de 2009, vam deixer enrere l'illa de Santa Lucia per posar rumb cap a Sant Vincent. La distancia era de unes 30 milles (uns 50 kms) i el viaje el vam fer molt rapidament perque bufava molt de vent i el veler volava per sobre de les onades... que per cert era bastant grans aquest cop!!!

Vam passar a l'oest de Saint-Vincent sense parar, per anar directament a les Granadines. La primera illa es Bequia (es pronuncia Bekway). Es preciosa i crec que alli ens quedarem molt de temps.

Molts petons a tots!!!!!!
Us trobo molt a faltar i penso sovint en tots vosaltres.

Fins aviat!!!

Ultima parada en Santa Lucia: el poble de Vieux Fort

Abans de deixar l'illa de Santa Lucia, vam parar una mica al poble de Vieux Fort que es troba completament al sud de l'illa.
Aquests nens son alumnes d'un col.legi que es passegen pels carrers. Crec que tornaven d'una clase de gimnastica!


I aquest es el petit supermercat del poble on vam comprar algunes cosetes abans de fer el viatge cap a l'illa de Saint Vincent.



Helene

Arribada a Anse des Pitons

Aquest es el lloc mes simbolic de tota Santa Lucia.
Es tracta de dues muntanyes bastant altes (entre 750 i 800 metres les dues) que cauen al mar en picat. Son tan impressionant que les van escollir per fer la bandera de Santa Lucia!!



Cocoters a la platja...



Helene

Anse Pitons: moltes coses que fer!!!

En aquesta cala, no vam parar de fer coses.
Primer, vam bucejar i vam veure moltes especies de peixos i corall. No vam fer fotos, preque no tenim camara submergible.
Pero el corall tambe es pot trobar a les platges, ja que el mar el porta cap alla. Aixo es un corall entre les pedres de la platja.



Despres de caminar per la plaja, vam gosar entrar una mica en el nostre primer bosc tropical... tot ple de cocoters, es clar!!


CHUBASCO!!!!!!
Aqui plou molt sovint. Els chubascos son molt forts, pero molt curts. Despres, torna a sortir el sol i a soplar l'alisi.


A veure si reconeixeu aquest quadernet !!!



Helene





El poble de La Soufriere

Deixem Anse Cochon per continuar el nostre cami cap al sud.
Abans de fondejar el la magnifica cala al peu dels Pitons, parem uns dos dies al poble de la Soufriere.





Aquesta es una vista del poble. A mi, la veritat, no em va agradar gens ni mica. Havia animals pels carrers i la gent a vegades no era molt agradable amb els visitants. Prefereixo les cales on em puc banyar!!!


El poble era bastant pobre i hi havia moltes "chabolas" al voltant del centre del poble.


... Pero tambe cases molt boniques com aquesta. Es tracta d'una casa tipica del Carib: tota de fusta, amb el seu balco que la rodeja i les botiguetes a baix.


Helene


Anse Cochon (Cala Porc)

Despres de uns pocs dies a Marigot Bay, vam anar una mica mes al sud, a un lloc que es diu "Anse Cochon". Significa "Cala Porc" en frances, pero de porcs, no n'hi havien cap ni un!! Era un lloc precios, on vam estar gairebe sols. Aquest es el Sula.



Despres de fondejar vam fer una volta amb la Zodiac. Vam veure aquestes roques de lava, ja que la illa es volcanica (com gairebe totes les del Carib). La vegetacio ho cubreix tot, menys les zones mes rocoses.

Clase de Pilotatge de Zodiac.
Canya recta, la Zodiac va recta.
Canya a la dreta, la Zodiac va cap a l'esquerra.
Canya a l'esquerra, la Zodiac va cap a la dreta.
Be, es una mica dificil controlar-la, pero es questio de practica!!
La ma a la pasta!!!
Estic fent una pizza.... Miam!! Que bo!!!



I quan arriba la nit, el millor del dia: la posta de sol!



Helene

Despres de Rodney Island, Marigot Bay (Santa Lucia)

Aixo es Marigot Bay!! Molts cocoters i molta vegetacio.
Moltes cases molt i molt luxoses.... Realment un paradis!!!




Excepte que, clar, la mare no em deixa tranquil.la amb les clases...




La nit cau a Marigot Bay. Es la hora de sopar i mirar una pelicula. Dema sera un altre dia!


Helene

Arribada a Santa Lucia

Diumenge 18 de gener de 2009:
Naveguem de Martinica (Sainte Anne) cap a Santa Lucia.
La distancia entre les dues illes es de mes o menys 20 milles (uns 37 kms) i el viatge dura unes 3 hores. El veler camina a una velocitat de 7,5 nusos. Aixo significa que navega 7,5 milles en una hora.
Al fons es veu l'illa de Santa Lucia!!




Arribada a Rodney Bay, al nord de Santa Lucia.
La baia porta el nom de l'almirall Rodney que va lluitar contra els francesos i va conquistar aquesta illa. Nosaltres vam fondejar al davant de Pigeon Island que significa "illa paloma".



Cada mati sentiem un gran BAAAM!!! El soroll venia d'aquest vaixell pirata. La veritat es que era igual a un vaixell pirata, pero no ho era. Nomes servia per a transportar turistas a Pigeon Island.


Pujem a Fort Rodney!!!
Des d'aquesta cima es te una vista molt bonica de tota la baia. Els anglesos podien aixi vigilar la costa. Durant la pujada, ens van mullar molt per culpa dels chubascos... pero a dalt, vam conseguir fer algunes fotos com aquesta:


El poble de Gros Islet, a costat del port. El nostre primer poble realment caribeny.
Aqui els cotxes es condueixen com a l'Angleterra i tenen el volant a la dreta.



PD: A vegades, com avui, fem servir un ordenador d'un Cibercafe. Aquests teclats no tenen possibilitat de posar els accents.... Per aixo, no surten aqui!!!
Helene


sábado, 17 de enero de 2009

Un día típico en el Caribe....

Después de desayunar, me toca fregar los platos. Para eso, usamos agua de mar, ya que tenemos poca agua dulce en el barco y no se puede gastar.


Después mi mama me hace clases: de mates, de catalán, de inglés, etc...



También hay que tocar la flauta!!! Así entretenemos un poco a todos los barcos fondeados a nuestro alrededor...

Por la tarde: playa!!! Vamos con la Zodiac a tierra para visitar pueblos o bañarnos en la playa...


Enfin... qué estresssss!!!!





Y así pasan los días. Acaban siempre con una preciosa puesta de sol en el mar del Caribe.


Pienso mucho en todos vosotros. Os echo mucho de menos. Un abrazo muy fuerte a todos!!!
Hasta muy pronto!!!!!!!
Hélène




Divendres 16 de gener de 2009: Una petita història del Carib

Fa molt temps, les Antilles eren poblades pels indis carib.
L’any 1492 va arribar Cristòfol Colom i va conquistar les illes de les Antilles.
Després de l’ocupació espanyola van arribar els anglesos, francesos i holandesos.
Al Carib hi havia grans plantacions de canya de sucre, cafè, cacau i tabac.
Com les plantacions eren molt grans, van tenir que agafar esclaus d’Àfrica. Anaven a un poble, agafen a tota la gent i l’embarcaven a un vaixell. Allà molta gent moria. La gent que sobrevivia la portaven a un mercat d’esclaus. El tràfic d’esclaus el van prohibir al segle 19.
Al segle 20 moltes illes del Carib es van tornar independents. Però d’altres illes segueixen ser propietats de països europeus. És el cas de Martinica que és un departament francès.

Dimecres 14 de gener de 2009: La fruita del pa

La recepta de la fruita del pa!!


Aquesta és la fruita del pa.


Aquí li hem tret la cua.

La tallem en dos i li traiem la llavor.



Informació: la fruita del pa creix a l’arbre del pa. La fruita té la talla de un meló petit. Els anglesos (el capità Bligh) la van portar des de Tahiti per alimentar els esclaus del Carib. Costa 1 euro a preu de turista.

Ingredients: fruita del pa, aigua, sal i mantega.

Com es fa:
1. Tallem la fruita en 4 trossos. Traiem la llavor i la pell. Tallem la pell a trossos.
2. Posem l’aigua dins una cassola gran. Afegim la sal i fem bullir.
3. Quan bull l’aigua, hi posem la fruita del pa.
4. Després de ½ hora, traiem els trossos de l’aigua i els saltegem en una paella amb una mica de mantega.
5. Llest per servir!!!

Gust: Barreja entre de pa i patata. A la meva mare i al Sergi els hi va agradar, però a mi, no!

Dimarts 13 de gener de 2009: El mar del Carib

Martinica es una illa de les Antilles. Està dins el mar del Carib en la part central del continent americà.
Al nord del mar del Carib hi ha tres grans illes:

Cuba
Santo Domingo
Puerto Rico

A l’oest, hi ha el canal de Panamà que permet passar del mar del Carib a l’oceà Pacífic. Abans de fer el canal de Panamà, els navegants havien de passar per la punta de Amèrica del Sud, que es diu Cabo de Hornos. Era un viatge molt llarg i molt perillós. Per això van inventar el canal de Panamà.

Hélène

Dilluns 12 de gener de 2009: El primer dia

Aquest mati m’he aixecat a les 5 del matí per que encara estic acostumada a l’hora d’Europa, per que a Barcelona són 5 hores més tard. Aquest fenomen es diu jet lag. Després hem anat a terra i allà hem vist l’arbre del pa i l’arbre del mango...
Després hem anant a un mercat on hi havia molts fruits exòtics. Una dependenta m’ha donat un coco verd. En acabar la compra hem dinat al mercat on ens han fet uns menjars molt estranys. Després hem anat a veure uns manglars que són uns arbres que creixen a l’aigua salada i formen un ecosistema pels peixos.
Després hem anat a una platja (Sainte Anne). Quan hem tornat amb la Zodiac, hem fet molts molts bots: semblava que volava!! Després hem sopat i ens hem anat a dormir.

Algunes fotos del dia:


Manglares: es veu cóm els arbres tenen els seus arrels a l'aigua: allí viuen molts peixos...

Aquest és el plat que els hi van servir al Sergi i a la meva mare: gratinat de peix amb arròs... i coses!!


Aquest és el plat que hem van servir a mi: pollastre amb arròs i cosetes!!

Aquest és l'arbre del pa.



I aquest és l'arbre del mango...
Fins ara!!!



Hélène

Diumenge 11 de gener de 2009: L'arribada!

Quan m’he despertat, m’he vestit, m’he pentinat i amb un cotxe hem anat a l’aeroport on ens hem pujat a un avió Airbus 330 de la companyia Corsairfly. L’avió era molt gran. En l’avió, ens hem estat 9 hores. Quan hem sobrevolat Martinica, hem vist que era preciosa. Quan hem arribat a l’aeroport, hem recuperat les maletes i ens hem pujat a un taxi que ens ha portat fins a la marina. El conductor ens ha explicat que Martinica produïa sucre.
Quan hem arribat a la marina, el Sergi ens ha portat al vaixell amb la Zodiac. Al vaixell m’he banyat per primer cop en aigües caribenyes.

Hélène

Dissabte 10 de gener de 2009: la sortida

Al principi del viatge m’he sentit molt excitada. La meva mare i jo hem preparat el equipatge, hem sortit de casa i hem demanat un taxi. Hem anat fins a l’aeroport, ens hem pujat a un avió que ens ha portat fins a París. Una vegada allà, ens hem pujat a un autobús que ens ha portat a un altre aeroport. Allí ens ha vingut a buscar un cotxe per portar-nos a un hotel. Hem deixat el equipatge i hem anat a un MacDonald’s. Hem tornat al hotel i ens hem anat a dormir.

Hélène.